Evidentment que l'accident laboral és el risc laboral més gran per al treballador, atès que pot perdre la salut i fins i tot la vida, literalment. Però el que no se sol tenir en compte és que l'empresari també pot perdre la vida, figuradament en aquest cas, arran d'aquest accident. Perquè la normativa estableix que era responsabilitat seva evitar aquest accident, i perquè les vies d'exigir aquesta responsabilitat estan actuant amb una contundència mai vista fins ara.

Cal recordar que les vies d'exigència de responsabilitats són, bàsicament, l'administrativa, per la qual poden imposar sancions a l'empresa, i la via penal, ja que un accident laboral està tipificat al codi penal com a delicte (homicidi imprudent per manca de mesures de seguretat, culpa in vigilant, etc), per la qual es poden imposar penes de presó a l'empresari (a més del pagament d'indemnitzacions, encara que també es poden sol·licitar via social o civil).

La via administrativa genera un risc econòmic molt greu per a l'empresa quan el treballador pateixi una lesió incapacitant, atès que a Espanya (com a cas únic a nivell europeu en aquest punt) hi ha la sanció de recàrrec de prestacions, que comporta un import a pagar de entre el 30 i el 50% de les prestacions generades pel dit accident (simplificant l'explicació, de la despesa que l'accident hagi produït per a la mútua d'accidents). Si la prestació és d'una pensió d'invalidesa, i és per a una persona jove que l'ha de percebre fins a l'edat de jubilació, l'import total pot arribar a sumar centenars de milers d'euros. Per tant, la sanció serà d'un import molt elevat, centenars de milers d'euros, que són inassumibles per a la gran majoria d'empreses espanyoles, ja que el seu volum de facturació no permetran assumir aquest pagament (cal recordar aquí que les sancions són, per definició , no assegurables). L'empresa farà fallida, i l'empresari perdrà la seva vida empresarial.

La via penal encara genera un risc més greu per a l'empresari, atès que hi ha la possibilitat que hagi de respondre personalment. Les penes de presó només es poden imposar a persones físiques, que seran les que fins i tot entrin a la presó (les penes imposades durant els últims anys van des dels 6 mesos als 4 anys de presó, i de tots és sabut que per a penes superiors a dos anys la pena haurà de complir-se entrant a la presó). És evident que l'empresari perdrà la vida, empresarial i personal, en aquest cas. Però no només quan es dicti sentència condemnatòria: tot el procés, des de la citació com a investigat per part del jutge instructor, el judici oral i espera de sentència, és duríssim per a qualsevol persona que mai no hagués pensat que podria trobar-se en aquesta circumstància. Molts perden la salut per l'estat d'estrès que això genera. Sempre recordaré la frase d'un empresari que, en rebre la notícia que l'havien condemnat i la pena era de (només) 6 mesos, va dir: “per fi podré dormir, després de 5 anys sense fer-ho”.

Tot això solia passar desapercebut per als empresaris perquè el risc de patir les conseqüències descrites era baix. Hi havia pocs casos, i molt poc coneguts (no hi havia estadístiques, i els mateixos empresaris mai en fan publicitat, com és lògic, ningú reconeix mai que ha hagut de pagar multes enormes, o que està en un procés penal. Però la situació està canviant dràsticament.El Ministeri Fiscal ha publicat recentment dades sobre els casos via penal, i alguns reflecteixen el clar augment de l'exigència. Alguns d’ells:

  • L'any 2021 es van dictar 318 sentències, corresponents a casos oberts entre els anys 2014 i 2018 (ja hem comentat tan llarg com poden ser aquests procediments).
  • Del 2020 al 2021, el darrer any actualitzat, les diligències van passar de 865 a 1.037. Creixement de més del 20%, que és un creixement semblant al d'anys anteriors. Aquesta xifra ja indica clarament que les sentències que es produiran els propers anys creixeran molt, respecte a les 318 produïdes el 2021.
  • Els accidents mortals el 2022 van assolir màxims en més d'una dècada (826 casos). Sense disposar de dades concretes, els accidents molt greus hauran crescut el mateix, i també poden deure's a un delicte.
Tot això incrementa molt el nombre de casos que es podran produir en els propers anys. El risc de l'empresari d'arruïnar-se, i de rebre sentència condemnatòria penal, és el més elevat de tots els que assumeix com a tal. Les mesures preventives per evitar aquest risc haurien de ser les adequades a un perill tan alt. Negligir-ho seria una simple temeritat, que no concordaria amb els criteris de bona gestió empresarial que qualsevol empresari hauria de tenir.