Un dels principis legals que haurien de conèixer tots els empresaris és el de la impossibilitat d'al·legar ignorància davant les seves obligacions legals. Han de conèixer les seves obligacions, i no hi ha "dret" a ser enganyat. Ni tan sols pels experts contractats directament per assessorar-li. Només els particulars tenen aquesta possibilitat.

En matèria de prevenció de riscos laborals no només hi ha la possibilitat de contractar un expert, sinó que és la primera obligació legal: es denomina "modalitat organitzativa", i se sol concretar contractant una empresa externa anomenada "servei de prevenció", o contractant a nòmina un tècnic de prevenció. Però és un error comú que l'empresari cregui que, amb aquesta contractació, ja està cobert. Si el servei de prevenció realitza incorrectament les seves funcions, serà l'empresari qui respongui d'això. Es reprodueixen les sancions d'Inspecció que confirmen continuadament aquesta qüestió. S'adjunta imatge a aquest article d'una sanció en què l'empresària havia contractat una empresa de formació que li havia proporcionat cursos i documents, a canvi de bonificacions d'aquests cursos, sota l'argument que així ja tenia de "model organitzatiu". Inspecció de Treball la sanciona ella, tot i reconèixer en la mateixa acta d'infracció que aquesta empresa de formació no disposava d'autorització administrativa per fer les activitats que van portar a engany a l'empresària. Haurà de ser l'empresària què intenti reclamar danys i perjudicis a l'empresa de formació, per l'engany, via civil. Però, d'entrada, el disgust és directament per a ella. I per sort aquesta inspecció es devia a una denúncia d'un treballador per un conflicte laboral, perquè si s'hagués produït per accident, el cas estaria també en la via penal.

És indispensable que l'empresari es busqui un servei de prevenció que l'assessori correctament. En cas contrari, la despesa realitzada haurà estat inútil, fins i tot contraproduent. És gairebé pitjor fer la prevenció "a mitges", que no fer res de res.